Som a principis dels anys seixanta, l’ Edward i la Florence s’acaben de casar, i passaran la nit de noces en un hotel als peus de la platja de Chesil.
No us enganyaré, és una novel·la preciosa que fa patir. Perquè coneixerem a fons els pensaments dels dos joves enamorats, totes les pors i inseguretats que no es diran, i veurem desde fora, com la falta de comunicació minvarà a poc a poc i inexorablement, la seva confiança i el seu amor. I el que més ens entristeix és la certesa que totes les angoixes que pateixen venen de fora, de les convencions socials que sembla que no puguin arribar a aquella platja paradisíaca, però que hi seran presents fins al final.
No us estranyeu si al llarg de la lectura us agafen unes ganes boges de reescriure alguna escena, que els pensaments esdevinguin diàleg, i tot sigui diferent… sabeu a què hem refereixo, oi?
Vidallibre 
Aquest no el conec??
El dg., 17 de nov. 2019, 20:23, Vidallibre va escriure:
> vidallibre posted: ” Som a principis dels anys seixanta, l’ Edward i la > Florence s’acaben de casar, i passaran la nit de noces en un hotel als peus > de la platja de Chesil. No us enganyaré, és una novel·la preciosa que fa > patir. Perquè coneixerem a fons els pensaments ” >
M'agradaM'agrada
Te’l deixo, t’agradarà!!
M'agradaM'agrada