Tardor. Ali Smith.

Tardor és el primer llibre d’un quartet estacional, i no podia començar millor.

Anglaterra, just després del referèndum del Brèxit. L’Elisabeth ens explica en primera persona els seus anhels, les seves inquietuds, no defuig la crua realitat alhora que deixa sempre un lloc per a l’esperança.

Elisabeth ens parla de les seves relacions, una entranyable amistat amb el seu veí, molt més gran que ella, serveix de fons per a un elogi de les llargues amistats i les relacions afectives. Alhora però també ens trobem amb crítiques ferotges a l’actuació dels governs: “Alguns cossos són de criatures molt petites. S’ajup a la vora d’un home inflat que té un nen, un nadó, de fet, dins la jaqueta tancada amb la cremallera, la boca oberta, bavejant mar, el cap recolzat al pit inflat de l’home. Més amunt de la platja hi ha més gent. Són humans, com els de la riba, però aquests són vius, estan protegits per para-sols. Fan vacances una mica més amunt dels morts de la riba”

No és una novel·la clàssica, la narració es mou entre el somni i la realitat, però Ali Smith ho sap fer molt bé, sempre tens la sensació que et porta de la mà, saps que mai et perdràs del tot, i això et permet deixar-te anar i gaudir de la lectura sabent que sempre arribaràs a bon port.

A la platja de Chesil. Ian McEwan.

Som a principis dels anys seixanta, l’ Edward i la Florence s’acaben de casar, i passaran la nit de noces en un hotel als peus de la platja de Chesil.

No us enganyaré, és una novel·la preciosa que fa patir. Perquè coneixerem a fons els pensaments dels dos joves enamorats, totes les pors i inseguretats que no es diran, i veurem desde fora, com la falta de comunicació minvarà a poc a poc i inexorablement, la seva confiança i el seu amor. I el que més ens entristeix és la certesa que totes les angoixes que pateixen venen de fora, de les convencions socials que sembla que no puguin arribar a aquella platja paradisíaca, però que hi seran presents fins al final.

No us estranyeu si al llarg de la lectura us agafen unes ganes boges de reescriure alguna escena, que els pensaments esdevinguin diàleg, i tot sigui diferent… sabeu a què hem refereixo, oi?