Aigua dolça. Akwaeke Emezi.

Impactant. D’aquelles novel·les que quan les acabes necessites una bona estona per tornar a la realitat.

Dedicada “als qui tenim un peu a l’altra banda”. No és una lectura fàcil, les múltiples veus narratives t’obliguen a estar molt atenta, potser per això és una lectura tan absorvent.

L’Ada és una noia nigeriana que amb només 16 anys es trasllada als Estats Units per estudiar a la universitat. És ella en primera persona qui ens explica la seva història, o no… i és aquí on rau la seva força i originalitat.

L’Ada és posseïda des que era un fetus per una sèrie d’esperits i déus de la tradició nigeriana. Lluiten amb ella, lluiten entre ells, la cuiden, s’ajuden, la volen feliç però també se la volen endur. Ella vol viure la seva vida, definir la seva personalitat, el seu sexe, a vegades intenta fugir d’ells, d’altres costa saber qui domina a qui.

Les seves múltiples veus són els esperits? Són les expressions del seu transtorn de la personalitat? O aquesta última visió estaria limitada per la nostra cultura occidental? Una novel·la excel·lent per acostar-nos a una altra cultura.

Ca la Wenling Gemma Ruiz Palà

Editorial Proa
325 pàgines

Tota la història de la Wenling ens l’explica ella mateixa i també una clienta habitual, que és periodista, i comença fent un estudi de camp de tot el que hi veu, per acabar teixint una preciosa amistat.

I què descobrirem a Ca la Wenling?

Descobrirem un món de personatges que s’hi refugien una estona per sortir-ne amb una mica més de força. Una jove tossuda, una dona embarassada i molt enamorada d’un home que no té al costat, unes jubilades de Gràcia molt diferents una de l’altra i que han suportat el que, potser ara, ja no és tan suportable (espero i desitjo).

En converses que sembla aparentment només parlen de problemes quotidians, hi trobarem una ferotge crítica social i històrica, una crítica a l’educació, al colonialisme, llegirem sobre la inutilitat del racisme, de les guerres i sobretot, ens deixarà amb la clara sensació que, a la fi, són la gent senzilla la que acaba salvant la dignitat de les catàstrofes que provoquen els governs perquè deixen de tocar de peus a terra.

La campana de vidre. Sylvia Plath.

Anys 50. Nova York. L’Esther és una noia jove, una estudiant molt brillant, que vol ser escriptora i guanya una beca per ser redactora per a una revista de moda de Nova York.

Però a mesura que la vida al seu poble natal és cada cop més lluny i s’endinsa en la vida frenètica de la ciutat, comença a perdre el control: “L’habitació surava al meu voltant amb molta delicadesa, com si les cadires, les taules i les parets no volguessin pesar, per solidaritat amb la meva nova fragilitat”.

Així comença un camí cap a la bogeria, amb una duresa que va in crescendo, on les crítiques a una societat plena de dogmes no deixen lloc al dubte sobre la lluita interna que pateix la protagonista.

No podia sofrir la idea que una dona hagués de tenir una sola vida pura, i que l’home pogués tenir dues vides: una de pura i una que no ho fos.”

Abans de llegir el següent fragment tingueu en compte que Sylvia Plath va néixer el 1932 i va morir amb només trenta anys:

” Per descomptat jo no creia en la vida després de la mort ni que una verge pogués parir ni en la Inquisició ni en la infabil·libilitat d’aquell papa amb cara de mico ni en res per l’estil”

És una novel·la que passa directament a la meva llista de millors lectures del 2020: per la seva prosa plena de detalls, per la seva capacitat de transmetre els sentiments més obscurs d’una manera clara i sensible i perquè la seva crítica social es mereix seguir vigent. Una autora imprescindible, amb una vida i una novel·la que, pel seu fort component autobiogràfic, també ho és.

El blues de Beale Street. James Baldwin

Edicions 1984
Traducció: Oriol Ampuero

Nova York, Harlem, anys 70. Una gran història d’amor.

La Tish és una noia de 19 anys que viu a Harlem amb la seva família, i ens explica en primera persona la seva història d’amor amb en Fonny.

“A ell no li agradaven les seves germanes i jo no tenia germans, així que cadascú va esdevenir el que li faltava a l’altre”

La Tish i en Fonny es cuiden, s’estimen, des que es coneixen a l’institut. El que comença com una amistat acaba sent un gran amor:

“Suposo que no passa gaire sovint que dues persones riguin i facin l’amor alhora, que facin l’amor perquè riuen, que riguin perquè fan l’amor. L’amor i el riure brollen de la mateixa font, però poca gent hi veu.”

Però la felicitat de la parella es capgira de cop, en Fonny és acusat injustament de violació, i quan fa tres mesos que és a la presó, la Tish s’adona que està embarassada. Llavors comença una croada desesperada de les dues famílies per aconseguir la llibertat d’en Funny.

És una novel·la que ens commou, perquè vivim la lluita de l’amor contra la cruesa de la corrupció policial i el racisme. I en aquesta lluita es contraposen els sentiments d’amor més purs que podem trobar dins els llaços familiars, parella, germans, pares… amb els sentiments de ràbia més crus que sorgeixen de la contemplació d’una gran injustícia social.

Visc, i visc, i visc. Maggie O’Farrell.

En aquesta autobiografia l’autora explica tretze vegades en les que ha estat a punt de morir.

No sé vosaltres però a mí em va entrar immediatament la curiositat. I què em vaig trobar? Doncs un llibre meravellosament escrit, que sens dubte ja ha passat a formar part dels meus imprescindibles.

És un llibre amb moments molt durs, però que alhora ens ajuda a valorar la vida a través de la seva fragilitat. Un llibre vital, amb una energia contagiosa que parlant de la mort us transmetrà unes ganes boges de viure.

La veu del violí, Andrea Camilleri.

El comissari Montalbano viu en un petit apartament a tocar del mar, en un poblet de Sicília. Doncs ens haurem de posar en situació! Qualsevol de les novel·les de la saga és bona per començar. Són fresques, divertides, veus i et fas amic dels personatges i t’enganxes a la seva quotidianitat.

Tria una platja tranquil·la, o una terrassa davant del mar i una cerveseta ben fresca… amb la remor de les onades i els casos de Montalbano, et traslladaràs a Sicília!

Sempre hem viscut al castell, Shirley Jackson.

Shirley Jackson va néixer a San Francisco el 1916. Va debutar publicant al New Yorker un conte que va horroritzar la societat nord-americana, The lottery, un relat on els habitants d’un poble decideixen un cop a l’any, per sorteig, quin dels seus veins serà executat.

És una escriptora que combina hàbilment escenaris quotidians amb elements de terror, molt inquietants, inversemblants però alhora realistes, no en va es considera que ha exercit una influència directa en l’obra d’ autors del gènere com Stephen King o Neil Gaiman.

En aquesta novela, dues germanes viuen amb el seu tiet a la casa familiar a les afores del poble, la resta de la família va morir enverinada quan algú va introduir arsènic a la sucrera. La Constance, la germana gran, va ser acusada del crim i posteriorment absolta, no surt mai de casa i la Merricat, la germana petita, és la narradora de la història.

És una novel·la que transmet un ambient que progressivament ens va asfixiant, amb escenes pertorbadores i diàlegs excel·lents que ens endinsen en un món ple de suspens.

El fil invisible, Gemma Lienas.

Guanyadora del Premi BBVA Sant Joan

La Júlia viu a Barcelona, té 31 anys i és guionista de documentals de ciència. Està en plena crisi personal i professional quan rep una inesperada invitació.

La parella de la Júlia vol ser pare i li ha plantejat un dolorós ultimàtum, o intenten tenir un fill, o hauran de deixar la relació. Sembla el marit ideal, però la Júlia no ho té gens clar. A més necessita tenir llest un guió decent per el mes de setembre, i ni tan sols té una idea que l’engresqui. I és llavors, potser en el moment ideal, quan la besàvia de la Júlia, la convida a la seva festa d’aniversari. La Ivonne fa cent anys, ho vol celebrar amb tota la família i conviden a la Júlia a passar tot un mes a l’illa de Batz, a la Bretanya Francesa. Per a ella és el moment ideal: es podrà distanciar de la seva parella, es podrà inspirar per escriure el guió del seu documental, i per si això fos poc, la Júlia intueix un secret familiar inconfessable que es remunta a la segona guerra mundial i del que no podrà evitar estirar el fil, fins a descobrir el secret familiar que ha estat enterrat durant tres generacions.

És una novel·la amb moltes històries, el present de la Júlia (on ha de prendre decisions que marcaran el seu futur), el passat de la seva família, el guió del seu documental… i els paisatges de l’illa de Batz ens transporten a un mes d’agost inolvidable.



Nosaltres, David Nicholls.

El fill d’en Douglas marxa a la universitat i la seva dona el desperta en plena nit:

“Em sembla que el nostre matrimoni té les hores comptades. Douglas, em penso que et vull deixar.”

L’ horrible possibilitat de perdre a tota la seva família sacseja en Douglas, que veurà en un viatge que tenen planejat a diverses ciutats d’ Europa, l’oportunitat de recuperar-la.  Venècia, Florència, Milà, Barcelona, París, Amsterdam… seran l’ escenari de reflexions sobre l’amor, la paternitat, el matrimoni. Mare i fill no tenen la mateixa concepció de la vida que en Douglas, que haurà d’acceptar que a vegades per molt planificades que tinguis les coses, no surten com tu voldríes.

David Nicholls descriu aquesta novel·la com una Road movie però la veritat és que aconsegueix anar més enllà que una simple història d’amor.