El cel no és per a tothom. Marta Rojals.

Editorial Anagrama
Primera edició: setembre 2018
595 pàgines

De Marta Rojals n’he llegit totes les novel·les: i cada una d’elles m’ha agradat més que l’anterior. Si no les heu llegit us recomano molt que comenceu per la primera fins a arribar a El cel no és per a tothom.

Ens trobem davant de la història familiar de la família Costa, dels pares i dels tres germans: la Sara i l’ Eva, que són bessones, i en Pep. La filla de l’Eva ha fugit de casa, i l’Eva demana als seus germans una reunió familiar perquè l’ajudin a recuperar-la; una reunió que obrirà velles ferides.

L’Eva i la Sara sempre han tingut una relació tensa, i en Pep n’és l’etern mediador. La Sara té una gran ambició professional que l’ha portat a viatjar per tot el món. L’Ona li retreu a la Sara haver-se de fer càrrec de tot el que ella ha deixat enrere.

És una novel·la amb una complexa estructura narrativa molt ben escrita, que t’endinsa profundament en la història familiar. Una novel·la de personatges que aconsegueixes conèixer a fons, plena de rancors, complicitats, relacions profundes i complexes.

La Retornada, Donatella di Pietroantonio.

Finalista del Premi Napoli i guanyadora del Premi Campiello

“Desde que fui restituida la palabra mamá estaba agazapada en mi garganta como un sapo que no saltaba fuera.”

Una nena de 13 anys que havia sigut donada en adopció, és retornada a la seva família biològica, sense cap explicació.

La primera escena de la novel·la, quan una nena adolescent corre a tancar-se al cotxe suplicant al que creia que era el seu pare que la deixi tornar a casa, ja ens fa intuir que estem davant d’una novel·la intensa i corprenedora. De la jove adolescent que ens explica la seva història en primera persona, no en sabrem el nom (una clara analogia amb el conflicte d’identitat que pateix), i passarà de viure com a filla única amb una família benestant de la ciutat, a tornar amb la seva família biològica, que fins aquell dia no sabia que existia. Una família pobra, en un poble de muntanya perdut en un paisatge tan dur com les emocions que se’ns descriuen, amb molts germans, poc menjar, poc espai i poques oportunitats de veure amb optimisme el futur.

Però el que semblava una novel·la tràgica es transforma quan l’ Adriana, la seva “nova” germana petita, l’acull amb tota la seva tendresa i li dóna allò que els adults li han negat: la possibilitat de reconstruir la seva identitat.

La memòria de l’arbre, Tina Vallès.

Una petita gran novel·la. Petita perquè es pot llegir en un cap de setmana (hi ha qui ho ha fet d’una tirada) i gran, perquè posa en paraules sentiments que tots tenim, però no sabem descriure.

Guanyadora del Premi llibres Anagrama de Novel·la

A través del punt de vista del Jan, un nen de deu anys, vivim la història d’una família, a partir del moment que els avis deixen la seva casa de Vilaverd, per instal·lar-se a casa del Jan i els seus pares, al barri de Sant Antoni de Barcelona.

Quan expliquen al Jan que els avis vindran a viure a casa, pregunta: “Em puc posar content?” i és que el Jan ja intueix que potser no és una bona notícia. La relació de l’avi i el net serà l’element central per parlar de la memòria, els records, l’herència. Els arbres serveixen a l’avi com a metàfora per explicar al nét les respostes que potser no vol sentir, perquè el Jan pugui fer una lectura de les situacions quotidianes adient per a la seva edat. 

Una lectura plàcida, emotiva, on la natura i el pas del temps són representades per un arbre, un desmai. Una lectura de tardor.

Una dolça cançó, Leïla Slimani.

Una parella jove, amb dos fills petits, que viu a l’Upper East Side de Nova York, decideix contractar una mainadera perquè la mare pugui tornar a treballar. A partir d’aquell moment, es desencadena l’horror.‡

Aquesta novel·la, guanyadora del premi Goncourt 2016, no és una novel·la negra corrent. En aquesta història coneixem el crim i l’assassina des del primer moment. A partir del descobriment de l’horror, el més important serà el més difícil, arribar a comprendre les motivacions de l’assassina.

L’autora aconsegueix atrapar al lector des de l’inici i convertir-lo en detectiu; el lector investiga al mateix temps que el relat avança, per intentar entendre com s’ha pogut arribar a aquella situació, i  trobar els indicis que el portin a comprendre perquè aquella dona acaba matant. 

Hi trobarem temes tan diferents com la soledat, o la dificultat de   la conciliació de la vida laboral i familiar. La lluita de classes, les relacions de poder , la maternitat i fins a quin punt pot ser esgotador intentar arribar  a tot: ser una bona mare, treballadora, cuidar de la llar, sortir amb els amics… la utopia d’una maternitat perfecta.

Una novel·la que lluny de poder-se encasellar, hi trobarem una barreja de gèneres: suspens, thriller, psicològic i de terror.