“Desde que fui restituida la palabra mamá estaba agazapada en mi garganta como un sapo que no saltaba fuera.”
Una nena de 13 anys que havia sigut donada en adopció, és retornada a la seva família biològica, sense cap explicació.
La primera escena de la novel·la, quan una nena adolescent corre a tancar-se al cotxe suplicant al que creia que era el seu pare que la deixi tornar a casa, ja ens fa intuir que estem davant d’una novel·la intensa i corprenedora. De la jove adolescent que ens explica la seva història en primera persona, no en sabrem el nom (una clara analogia amb el conflicte d’identitat que pateix), i passarà de viure com a filla única amb una família benestant de la ciutat, a tornar amb la seva família biològica, que fins aquell dia no sabia que existia. Una família pobra, en un poble de muntanya perdut en un paisatge tan dur com les emocions que se’ns descriuen, amb molts germans, poc menjar, poc espai i poques oportunitats de veure amb optimisme el futur.
Però el que semblava una novel·la tràgica es transforma quan l’ Adriana, la seva “nova” germana petita, l’acull amb tota la seva tendresa i li dóna allò que els adults li han negat: la possibilitat de reconstruir la seva identitat.
Vidallibre 