
325 pàgines
Tota la història de la Wenling ens l’explica ella mateixa i també una clienta habitual, que és periodista, i comença fent un estudi de camp de tot el que hi veu, per acabar teixint una preciosa amistat.
I què descobrirem a Ca la Wenling?
Descobrirem un món de personatges que s’hi refugien una estona per sortir-ne amb una mica més de força. Una jove tossuda, una dona embarassada i molt enamorada d’un home que no té al costat, unes jubilades de Gràcia molt diferents una de l’altra i que han suportat el que, potser ara, ja no és tan suportable (espero i desitjo).
En converses que sembla aparentment només parlen de problemes quotidians, hi trobarem una ferotge crítica social i històrica, una crítica a l’educació, al colonialisme, llegirem sobre la inutilitat del racisme, de les guerres i sobretot, ens deixarà amb la clara sensació que, a la fi, són la gent senzilla la que acaba salvant la dignitat de les catàstrofes que provoquen els governs perquè deixen de tocar de peus a terra.