Com ja us vaig dir amb “Permagel”, si teniu ganes d’enamorar-vos d’un llenguatge, no us la perdeu! Llegiu-la a poc a poc, gaudiu de la bellesa del text; és una novel·la curta, intensa, ideal per llegir en un cap de setmana tranquil a casa quan comença el fred.
La nostra protagonista ( i el “nostra” no és gratuït) és una dona solitària, que treballa en un vaixell mercant i no vol fer arrels enlloc, però s’enamora. El desig la fa renunciar a la seva solitud, s’hi resisteix, però finalment fa arrels a Islàndia amb el seu amor, la Samsa, i acaba acceptant el desig d’ella de ser mare.
Però la protagonista, de la que no sabrem el nom, no pot, o no vol, formar part d’una família, si la seva actitud és o no egoista, us ho deixo al vostre criteri.
Aquesta novel·la m’ha generat molts dubtes, i m’agradaria molt saber la vostra opinió: creieu que l’actitud de la Samsa davant de la maternitat empeny a la protagonista? Creieu que alguna de les dues és egoista?
.
Vidallibre 