Rewind. Juan Tallón.

charset=Ascii

Avui us recomano una novel·la que em va emocionar més d’una vegada mentre la llegia. I no perquè sigui una novel·la que busca la llagrimeta, sinó per la capacitat de l’autor de transmetre els sentiments dels diferents personatges.

El protagonista és el Paul, un estudiant que comparteix pis a Lió i que viurà un fet molt traumàtic relacionat amb els seus amics. Tot i que el fet es coneix molt aviat a la novel·la i s’esmenta en algunes ressenyes que he llegit, no us el diré, perquè penso que si jo ho hagués sabut (i per sort no era així) no hauria tingut la mateixa sensació al començar la novel·la, que em va tenir el cor en un puny des de les primeres pàgines.

Viurem amb el Paul i cinc personatges més la recontrucció del “fet”, i com a partir d’aquell moment els canvia la perspectiva de la vida, com sobreviuen, com resisteixen. Tallón té l’habilitat d’emocionar-nos sense necessitat de ser tràgic. Et manté enganxat a la lectura perquè empatitzes amb els personatges, tot i que cadascún d’ells té una manera molt diferent d’afrontar la impossibilitat de canviar el que ha passat.

Una lectura que estic segura us agradarà molt. No us la deixeu perdre!

El amigo. Sigrid Nunez.

Editorial Anagrama
Traducció: Mercedes Cebrián
Guanyadora del National Book Award

Aquesta història ens l’explica en primera persona una professora d’escriptura narrativa i novel·lista, que perd de forma inesperada el seu mentor i amic. Ell fa anys havia adoptat a un gos que va trobar abandonat a Central Park, i ella, tot i arriscar-se a ser desnonada (viu en un petit apartament a Manhattan que no admet animals) decideix adoptar a Apol·lo, un dogo alemany de gran tamany, ja d’edat avançada.

És una novel·la tendra i divertida. Plena de referències literàries i consells per a joves escriptors. La pèrdua del seu mentor i gran amic, faldiller, descarat, narcisista, la porta a reflexions sobre les relacions humanes i de parella, amb tocs d’humor de todos es sabido que los cisnes se emparejan para toda la vida. Un hecho menos conocido es que a veces se ponen los cuernos”.

L’evolució de l’afecte de la protagonista per Apol·lo, l’observació que fa de les seves reaccions, de la seva forma de viure, serà l’excusa per reflexionar sobre preguntes vitals que tots ens fem.