Rewind. Juan Tallón.

charset=Ascii

Avui us recomano una novel·la que em va emocionar més d’una vegada mentre la llegia. I no perquè sigui una novel·la que busca la llagrimeta, sinó per la capacitat de l’autor de transmetre els sentiments dels diferents personatges.

El protagonista és el Paul, un estudiant que comparteix pis a Lió i que viurà un fet molt traumàtic relacionat amb els seus amics. Tot i que el fet es coneix molt aviat a la novel·la i s’esmenta en algunes ressenyes que he llegit, no us el diré, perquè penso que si jo ho hagués sabut (i per sort no era així) no hauria tingut la mateixa sensació al començar la novel·la, que em va tenir el cor en un puny des de les primeres pàgines.

Viurem amb el Paul i cinc personatges més la recontrucció del “fet”, i com a partir d’aquell moment els canvia la perspectiva de la vida, com sobreviuen, com resisteixen. Tallón té l’habilitat d’emocionar-nos sense necessitat de ser tràgic. Et manté enganxat a la lectura perquè empatitzes amb els personatges, tot i que cadascún d’ells té una manera molt diferent d’afrontar la impossibilitat de canviar el que ha passat.

Una lectura que estic segura us agradarà molt. No us la deixeu perdre!

Teoria general de l’oblit. José Eduardo Agualusa.

Edicions del Periscopi. Gener 2018.
Premi llibreter 2018
Traducció: Pere Comellas Casanova.
249 pàgines

La Ludo és una noia de divuit anys que es queda sola en un pis del centre d’Angola el dia abans de la proclamació de la independència del país. Espantada per la revolta, construeix un mur davant de la porta del seu pis, i s’hi queda confinada durant vint-i-vuit anys, amb l’única companyia del seu gos.

Vaig decidir llegir aquesta novel·la per curiositat, com s’ho fa una persona per viure sense sortir de casa tant de temps? i aquesta no és l’única curiositat que va quedar satisfeta. Perquè la Ludo està tancada a casa, però el lector no. Viurem amb ella el seu dia a dia i el pas dels anys, però també coneixerem una galeria de personatges de toa mena que acaben estant tots relacionats entre sí, i a través d’ells, la història d’Angola.

No se li pot demanar més a una novel·la que es llegeix fàcilment, en un cap de setmana. És una novel·la que a voltes és punyent, a voltes sembla que estiguis llegint un conte. I aquest contrast, la combinació de tendresa i cruesa, la galeria de personatges i la història de la Ludo, et mantenen atrapat a dins del llibre tal com la Ludo ha decidit estar-ho dins de casa seva.