Aigua dolça. Akwaeke Emezi.

Impactant. D’aquelles novel·les que quan les acabes necessites una bona estona per tornar a la realitat.

Dedicada “als qui tenim un peu a l’altra banda”. No és una lectura fàcil, les múltiples veus narratives t’obliguen a estar molt atenta, potser per això és una lectura tan absorvent.

L’Ada és una noia nigeriana que amb només 16 anys es trasllada als Estats Units per estudiar a la universitat. És ella en primera persona qui ens explica la seva història, o no… i és aquí on rau la seva força i originalitat.

L’Ada és posseïda des que era un fetus per una sèrie d’esperits i déus de la tradició nigeriana. Lluiten amb ella, lluiten entre ells, la cuiden, s’ajuden, la volen feliç però també se la volen endur. Ella vol viure la seva vida, definir la seva personalitat, el seu sexe, a vegades intenta fugir d’ells, d’altres costa saber qui domina a qui.

Les seves múltiples veus són els esperits? Són les expressions del seu transtorn de la personalitat? O aquesta última visió estaria limitada per la nostra cultura occidental? Una novel·la excel·lent per acostar-nos a una altra cultura.