Sukkwan Island. David Vann.

Editorial Empúries
Premi llibreter 2011
Traducció de Francesc Rovira

Avui us recomano una novel·la curta amb un dels girs més impactants que he llegit, tingueu-la a punt per quan us vinguin de gust emocions fortes.

En Jim, pare separat, decideix anar a viure durant un any a una illa salvatge al sud d’Alaska amb el seu fill Roy, de tretze anys. En Jim pensa que estant els dos completament aïllats, havent de sobreviure en condicions extremes, tindrà l’oportunitat de refer la relació amb el seu fill i recuperar el temps perdut.

A partir de l’arribada a l’illa, en David Vann comença a desplegar una tensió narrativa que no para de créixer.

Sense pràcticament adonarte’n la història t’absorveix, comences a viure amb els dos personatges en aquest paisatge de muntanyes gelades, pateixes les dificultats, sents el fred i la por.

T’angoixes, però no pots parar de llegir, perquè a mesura que avances en la lectura, t’endinses en un malson que desemboca en un gir tan punyent que necessites seguir llegint per assimilar-lo.

La campana de vidre. Sylvia Plath.

Anys 50. Nova York. L’Esther és una noia jove, una estudiant molt brillant, que vol ser escriptora i guanya una beca per ser redactora per a una revista de moda de Nova York.

Però a mesura que la vida al seu poble natal és cada cop més lluny i s’endinsa en la vida frenètica de la ciutat, comença a perdre el control: “L’habitació surava al meu voltant amb molta delicadesa, com si les cadires, les taules i les parets no volguessin pesar, per solidaritat amb la meva nova fragilitat”.

Així comença un camí cap a la bogeria, amb una duresa que va in crescendo, on les crítiques a una societat plena de dogmes no deixen lloc al dubte sobre la lluita interna que pateix la protagonista.

“No podia sofrir la idea que una dona hagués de tenir una sola vida pura, i que l’home pogués tenir dues vides: una de pura i una que no ho fos.”

Abans de llegir el següent fragment tingueu en compte que Sylvia Plath va néixer el 1932 i va morir amb només trenta anys:

” Per descomptat jo no creia en la vida després de la mort ni que una verge pogués parir ni en la Inquisició ni en la infabil·libilitat d’aquell papa amb cara de mico ni en res per l’estil”

És una novel·la que passa directament a la meva llista de millors lectures del 2020: per la seva prosa plena de detalls, per la seva capacitat de transmetre els sentiments més obscurs d’una manera clara i sensible i perquè la seva crítica social es mereix seguir vigent. Una autora imprescindible, amb una vida i una novel·la que, pel seu fort component autobiogràfic, també ho és.