Auschwitz. L’Holocaust. Amb aquestes dues paraules ja sabem que estem davant d’un llibre que ens remourà profundament. Ho farà però, des d’un punt de vista diferent:
Un jove historiador israelià és contractat com a guia dels camps d’extermini, perquè s’ha especialitzat en els mètodes d’extermini nazis. Estudiants, directors de cinema, militars que volen organitzar homenatges, requereixen dels seus serveis. Fins i tot una empresa que vol comercialitzar un videojoc sobre l’holocaust:
“el jueu tenia la possibilitat d’esquivar temporalment la mort amb diverses opcions que havien introduït al programari“.
El temps passa, els supervivents desapareixen, i el que queda comença a assemblar-se perillosament a un parc temàtic de l’horror. La memòria pot anar per camins molt diferents, el que perdura està la nostra responsabilitat:
“Si haguessin rematat la feina i haguessin vençut, la humanitat els admiraria, els hauria dedicat monuments i hauria posat els seus noms a ciutats-jardí de l’est d’Europa, a estadis i sales de concert. Ningú furgaria als abocadors de residus humans dels boscos i aquests morts haurien quedat esborrats per sempre de la memòria.”
Us recomano aquest llibre si us voleu acostar a aquest tema tan dur amb un text que us endinsi més a la reflexió que a l’horror en sí mateix, que també hi és present (impossible evitar-ho), però en cap cas de manera gratuïta.
Vidallibre 