La Paula viu a Barcelona, és neonatòloga, està acostumada a vèncer la mort, però quan perd a la seva parella en un accident, haurà de sobreviure a un doble dol inesperat.
El primer i més important que us vull dir sobre aquesta novel·la: llegiu-la. Prepareu un racó còmode i acollidor a casa, amb una bona llum per llegir però no massa estrident, una música suau de fons, una manta per si el vespre refresca, i no tingueu cap pressa. Assaboriu-la a poc a poc, deixeu que la Paula entri a formar part de la vostra vida i us acompanyi per una camí d’emocions que són el motor narratiu de la novel·la.
La Paula perd el seu marit, el Mauro, de forma sobtada, i amb ell també perd el control de la seva vida. De la seva feina a l’ hospital en fa un escut per amagar-se d’una realitat de la que no podrà fugir. La Paula s’enfada amb el món quan tothom que l’envolta li recorda els rituals imposats davant la mort, quan en realitat cap mort és igual.
El dolor no desapareix, es transforma al llarg de la novel·la. El llenguatge és molt important per a la Paula i això es reflecteix en el llenguatge de la novel·la, molt subtil i reflexiu, i que és capaç de descriure minuciosament les ambivalències que sorgeixen amb l’evolució psicològica de la Paula: les ganes de tancar-se en el dolor i alhora arrelar-se de nou a la vida, l’intent de recuperar una realitat que ja no existeix, la gran contradicció de l’oportunitat de tornar a començar a través de la mort.
Vidallibre 